DONESALAVENTURAproject

DONES A LA VENTURA project

L’obra la formen un indeterminat nombre de dibuixos i pintures en  diferents papers. La majoria d’ells guarden la mida del diari  que es correspon a un DIN A3. La tècnica empleada és llapis de colors,  retoladors, oli, barres d’oli, cretes, fotocòpies, betum de Judea   i lleixiu. En alguns d’ells he començat a introduir altres elements, com agulles, llanes, corda i filferro. I a cosir


Hi ha una peça formada per cabdells de paper (simulant cabdells de llana) . Cadascun està fet amb el diari sencer caragolat com un fil de llana del diari on ha aparegut la Dona a la Ventura a la que fa referència. Els cabdells es distribueixen en una part de la sala, relacionant-se.


Darrerament l’obra creix perdent la figuració, cap als papers, creant espais, generant volums, forats, amb cordes i altres elements que ens ofereixen una altra mena de diàleg.


El meu mètode de treball te a veure amb la meva manera de viure: de manera conscient, intento mantenir en l’ inconscient les meves reflexions. Les deixo en mans de la intuïció, on es barregen la meva experiència, el  saber i la  creativitat.  Obro els ulls, la boca, les orelles. Miro. Menjo. Parlo. Escolto. Retallo. M’emporto. Acaparo. Acumulo. Deixo un espai. I treballo.

DONES A LA VENTURA book

Hi havia una vegada L’angoixa d’un núvol etern…


"Dones a la Ventura és una introspecció de l’artista a partir de les noticies que sobre dones va recopilar del diari durant un any. Més de 80 dibuixos i pintures acompanyades de reflexions que es tornen universals: amor, dolor, prepotència, felicitat, sexe, compassió, sacrifici, identitat. Una d’aquestes dones, Nadia Ghulam, l’afganesa coautora del llibre "El Secret del meu turbant", ens regala un text a l’inici. A continuació, quatre capítols ordenen l’obra: "Interiorismes" i  "Dones a la Ventura" ballen entre la cerca  i l’encontre, junt a les imatges de l’obra gràfica. A "Autònimes", l’autora parla en primera persona, amb la veu de les seves protagonistes. El llibre acaba amb l’alegria  del sexe explícit, donant veu  a l’inefable.


...Com respirava la meva ànima en notar l'escalfor de les teves mans resseguint-me i empaitant-me fins a fer-me fora, i ocupar-me en les entranyes des d'on t'he pogut veure tant preciós que el neguit s'ha fet amb mi i m'ha lliurat a la sort una i una altra vegada, unint plaer i desconsol com només ho pot fer la passió."