Potser arribes directament de la feina. Potser has passat per casa abans de venir. Fins i
tot podria ser que just després haguessis quedat amb aquella amiga que avui fa anys i aneu a
sopar. Però ara ets aquí. Hildegarda et rep i et convida a entrar en un espai artísticament
sagrat. Veus colors, flors i algun retaule al fons. El primer rostre que et rep fa mutis, el gest del
silenci i del recolliment que t’incita a mirar i sentir. Com està el teu esperit avui? Les flors són
pertot, a l’alçada dels teus ulls i mirant encuriosides les teves passes mentre gaudeixes de
tanta bellesa exuberant. Dones que et miren i es miren, sobres que guarden flors, pedres
brodades que parlen d’anhels. Els i les alumnes de la Núria Fusellas apareixen sota la llum
d’una llanterna i en sortir, les males herbes t’acomiaden com a bon recordatori que també
són part de la vida. No hi ha res, però, que t’impedeixi arrencar-les.
L’exposició que ets a punt d’experimentar reflecteix el camí fet per la Núria Fusellas
des de fa anys. Les aquarel·les, els olis, els objectes neixen de la reflexió i de la transformació
personal. Reflecteixen els aspectes que han marcat els temes de l’obra artística de la Núria
Fusellas: el gust per allò insignificant, la observació de la natura, la mística, la voluntat del gest
o la precarietat de l’obra mestra.
Trepitja, mira, escolta, sent. La bellesa pot residir allà on es busqui i on s’hi posi la
intenció de mirar. El teu camí està protegit per Hildegarda.
